domingo, 20 de mayo de 2012

GRAN DIA AVUI !!!

Cada dia hauríem de pensar aixó, perquè cada dia, podría ser un gran dia!!
Si els comencessim tots amb aquest esperit, cada dia estaríem una mica més a prop de trobar la felicitat.
Potser algú pot considerar molt agosarada la meva afirmació, però, llavors tot plegat ens portaria a la pregunta més important de totes les que no tenen resposta, què és doncs la felicitat?
Doncs bé, amb la resposta previament donada, jo ja hauria respost aquesta pregunta; tots i cada uns dels moments del dia, aglomerats, conscients,... conferèixen la verdadera felicitat.
Només hi ha un repte, reconeixer-los!!
I un problema, molt més important un cop reconeguts, apreciar-los!
La condició humana ens duu a l'egoista postura de voler-ho millorar tot, així que no només no reconeixem alguns dels moments del dia com a moments feliços, que si aglomeressim en un feix i valoressim ens donarien la resposta a la gran pregunta, perquè en realitat aixó és la felicitat, sino que el nostre ego ens porta a pensar que no n'hi ha prou, que es pot millorar, que aixó no és encara la felicitat, que no ens hem de conformar. Així doncs, aquest és el motiu per el qual no ens sentim feliços, no és pas que no ho siguem, sino que no ens hi sentim. No sabem reconèixer aquests petits moments (tresors) que ens farien sentir que posseïm aquesta gran fortuna que cerca la humanitat, la felicitat!
Us proposo un exercici per avui: "penseu en els moments, pareu-vos un instant quan detecteu un d'aquests moments, agafeu-lo, empapeu-vos-en, reteniu-lo en la memòria, i ja està: penseu, aixó és un moment feliç"
Si al llarg del dia heu aconseguit fer aquest exercici com a mínim 3 vegades, us sentireu una miqueta més feliços al vespre, al anar a dormir, i si aquest exercici el repetiu cada dia, al final de la setmana us sentireu més feliços, així repetitivament aconseguirem un sentiment positiu cap a les nostres vides, que potser al final, ens fa conscients, que la felicitat gira al nostre entorn, ens dona les forçes per superar els entrebancs, i ens hi hem d'aferrar. SI, no hi ha més remei, perque és l'energia imprescindible per superar tot el que no és positiu i hem de viure.
Aquest exercici té una base científica, el nostre cos, si es sent bé, segrega endorfines (les hormones anomenades de la felicitat), i aquestes son les que ens donen el sentiment de la felicitat.
Bé, queda proposat l'exercici, i com he dit des del principi; AVUI SERÂ UN GRAN DIA!!!

lunes, 23 de abril de 2012

Sant Jordi. Avui és un bon dia per escriure. Normalment acostumo a llegir aquest dia, però aquest any m'haig de conformar amb escriure. No pretén ser una frase trista, vol estar lluny de la melancolia que aboca el sentiment de no poder comprar, però ves per on,...la meva mare, s'acaba de trobar dos llibres al mig del carrer, esperem que siguin d'algú que podrà reestablir la compra sense ressentir-ne la butxaca,... Estic orgullosa d'haver fet aquest blog avui precisament, doncs serà el meu regal de Sant Jordi, als meus estimats fills i sobretot al meu estimat, i enamorat!! Doncs, no és avui el dia de fer un regal a qui estimes, a la persona de qui estas enamorat,...doncs Sergi, aixó és per a tu!!
Jo en comptes de llegir, escriuré!!
I, ningú ha de pensar que ho dic amb pena, sino amb orgull!! Beneïda tecnologia que ens permet fer-nos regals totalment sense cost!! Em sento molt orgullosa d'haver-me sabut adaptar al moment, que no em permet ni fer ni rebre regals de llibres en aquest dia, que per primer cop, no fullejo com a pròpies unes pàgines que sé del cert que em portaràn a algún meravellós racó de la meva ment a gaudir d'una aventura, d'un paisatge o d'un assassinat miraculosament resolt per algú amb una capacitat extraordinària de veure el que nosaltres ja pensavem en el primer capítol, però tot i així, encisadores, penetrants, i addictives fins al punt de no deixar-nos dormir.
Avui..., avui hauré complert un somni. Deixar que el que surt dels meus dits, ho pugui llegir un altre!!
Esperem que algún dia en surti quelcom que a algú l'ompli tant com m'han omplert a mi relats varis de gent que ens regala pensaments.
Moltes gràcies i Bon Sant Jordi!!
Benvinguda!!
M'ho dic a mi mateixa, estic contenta d'haver creat aquest blog, potser algún dia en sabré, peró avui té molt merit, doncs no en tinc ni idea!!
Bé, a partir d'ara podré compartir les coses que m'agrada escriure, per a qui ho vulgui llegir, per a qui li agradi, per a qui no, per a qui li aburreixi, per a qui ho vulgui criticar, per a qui no em soporti, per a qui em recolzi,... a tots i totes, benvinguts!!!